𝗖𝗮𝗿𝗺𝗲𝗻 𝗔𝗹𝗯𝗼𝗿𝗰𝗵 𝗕𝗮𝘁𝗮𝗹𝗹𝗲𝗿 (Castelló de Rugat, 1947 – València, 2018), que va nàixer i ens va deixar a finals del mes d’octubre.
Llicenciada i doctora en Dret per la Universitat de València, va exercir com a professora i va dirigir l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) entre 1988 i 1993, etapa en què l’institut es va consolidar com un referent internacional de l’art modern. Aquell contacte intens amb la creació artística i amb la reflexió sobre el paper de la dona en la cultura marcaria profundament la seua obra literària posterior.
Com a escriptora, Carmen Alborch Bataller va destacar per la seua veu clara, combativa i optimista. A través de les seues obres, Solas (1999), Malas (2002), Libres (2004) o Los placeres de la edad (2014) va reflexionar sobre la identitat, l’envelliment, l’amor i la independència des d’una mirada feminista.
A través de la seua obra, Alborch va combinar la defensa dels drets de les dones amb una mirada lúcida sobre la societat contemporània, proposant un feminisme inclusiu i alegre, basat en la llibertat personal i en la cultura com a motor d’igualtat.
També va tenir una rellevància política notable: va ser ministra de Cultura del Govern d’Espanya entre 1993 i 1996 i diputada del PSOE, tant al Congrés com a les Corts Valencianes. Des d’aquests càrrecs va defensar la democratització de la cultura i la igualtat de gènere en tots els àmbits socials.
Carmen A.B. va fer de la seua vida i de la seua obra una celebració de la llibertat i la dignitat de les dones.
