𝗠𝗶𝗹𝗮𝗴𝗿𝗼𝘀 𝗘𝘀𝗽𝗶́ 𝗦𝗼𝗹𝗲𝗿 (Agullent, 1906 – València, 1999). Nascuda a Agullent, va viure a l’Argentina, i després es va establir a València, encara que el seu vincle amb el poble natal va ser tan intens que gran part de la seua narrativa i poesia està impregnada de paisatges, festes i memòria oral de la Vall d’Albaida.
Va anar a l’escola fins als 14 anys, on ja mostrava un gran interès per la lectura i l’escriptura, cosa que provocava problemes perquè era una «𝙘𝙤𝙨𝙖 𝙡𝙡𝙚𝙩𝙟𝙖 𝙞 𝙞𝙣𝙙𝙚𝙘𝙚𝙣𝙩 𝙥𝙧𝙤̀𝙥𝙞𝙖 𝙙𝙚 𝙡𝙚𝙨 𝙙𝙤𝙣𝙚𝙨 𝙙𝙚 𝙢𝙖𝙡𝙖 𝙫𝙞𝙙𝙖». Va voler estudiar Magisteri i escriure, però la seua família, que era molt religiosa i conservadora, no li ho va permetre. Tot i això, va escriure d’amagat, i llegia amb passió autors com Blasco Ibáñez, Gabriel Miró o Jacint Verdaguer.
En els anys 20 i 30, va destacar en la vida cultural valenciana, especialment a través de Lo Rat Penat, on va guanyar diversos premis en els 𝗝𝗼𝗰𝘀 𝗙𝗹𝗼𝗿𝗮𝗹𝘀 i va ser la primera dona proclamada com a 𝗛𝗼𝗻𝗼𝗿𝗮𝗯𝗹𝗲 𝗘𝘀𝗰𝗿𝗶𝗽𝘁𝗼𝗿𝗮 𝗱𝗲 𝗟𝗼 𝗥𝗮𝘁 𝗣𝗲𝗻𝗮𝘁.
Va publicar contes i poemes en revistes com Germania, Pensat i Fet, Nostra Novel·la o Las Provincias.
💍 Casada amb l’escriptor i dramaturg 𝗝𝗲𝘀𝘂́𝘀 𝗠𝗼𝗿𝗮𝗻𝘁𝗲 𝗕𝗼𝗿𝗿𝗮̀𝘀, alguns estudis apunten que va ser correctora, consultora i, potser, coautora dels textos del seu marit, com la peça teatral “Una llum en la foscor”, estrenada el 1979, que ella mateixa va revisar.
Durant la postguerra, Milagros va passar a un segon pla públic, amb una activitat literària més discreta i en castellà, participant en certàmens literaris a Valladolid i Donostia, amb obres inèdites. La seua veu pròpia en valencià va quedar pràcticament silenciada.
Gràcies a investigadors com Emili Casanova, l’Ajuntament d’Agullent i l’IEVA, part de la seua obra ha sigut publicada i difosa fa pocs anys. Com la novel·la històrica “1808”, obra escrita als anys 30, però publicada el 2019.
