𝗦𝗼𝗳𝗶́𝗮 𝗥𝗼𝗱𝗿𝗶́𝗴𝘂𝗲𝘇 𝗚𝗮𝗿𝗰𝗶́𝗮, nascuda a Bucaramanga (Colòmbia, 1976). Ella és poeta, artista, traductora i activista. Actualment viu a l’Olleria, fent de la seua poesia, descarnada i visceral, un espill de la condició humana.
✍ Els versos de Sofia trenquen silencis: memòria, dolor, pèrdua, sexe, amor, vida… tot s’entrecreua en metàfores que ens sacsegen. La seua poesia no busca “fer bonic”: busca commoure, remoure, despertar consciències. Una veu transversal que uneix Llatinoamèrica i el nostre país.
El 2025 ha publicat ‘𝗟𝗮 𝗷𝘂𝗯𝗶𝗹𝗮𝗰𝗶𝗼́𝗻 𝗱𝗲𝗹 𝘀𝗲𝗿 𝗵𝘂𝗺𝗮𝗻𝗼’ (Editorial El Petit Editor), un poemari ple d’ombres i de llum, que navega la pandèmia, la mort, les cicatrius, però també la devoció per la vida i per l’existència.
🌎 Però la poesia de Sofía no és solament un refugi íntim: és camí i paraula transnacional. Els seus poemes i assajos s’han publicat en revistes i antologies de Colòmbia, Espanya, Mèxic, Canadà, Xile, Romania, Estats Units… S’ha traduït a diverses llengües, obrint fronteres i consciències.
