Tota conducta que, directament o indirectament, estiga dirigida a ocasionar mal o sofriment físic sobre la dona que puga produir lesions com: eritemes, erosions, ferides, hematomes, cremades, esquinços, luxacions, fractures, colps, esgarrapades, sacsades, espentes, pessics, etc. Conducta que té conseqüències físiques negatives temporals o irreversibles o qualsevol altre maltractament que atempte contra la integritat física d'aquesta, amb resultat o risc de lesió o mort. És el tipus de violència més manifesta que s'exerceix contra les xiquetes i les dones. L'expressió més violenta de la violència física seria el feminicidi (assassinat per ser donat).

VÍDEO: "Campanya visibilització de les violències masclistes contra les dones i les xiquetes" CRIS-ADIEM

El terme violència estructural remet a l'existència d'un conflicte entre dos o més grups socials (normalment caracteritzats en termes de gènere, ètnia, classe, nacionalitat, edat o altres) en el qual el repartiment, accés o possibilitat d'ús dels recursos és resolt sistemàticament a favor d'alguna de les parts i en perjudici de les altres, a causa dels mecanismes d'estratificació social. En el cas de les dones la reflecteix millor el concepte de dominació. Es tracta d'una violència derivada del lloc que elles ocupen en l'ordre econòmic i de poder hegemònics en les societats.
El que l'estructura de la propietat i dels salaris siguen desiguals, cobrant menys les dones per treballs iguals als dels homes, que la pobresa en el món tinga rostre de dona –la feminització de la pobresa-, és violència estructural contra elles.
Uns exemples concrets on es pot observar serien: a les tasques de criança i cures on no hi ha hagut mai, ni hi ha encara una compensació econòmica, ni de cotització o un reconeixement. Els treballs tradicionalment desenvolupats per dones estan menys valorats socialment i pitjor pagats (treballs de neteja i d’ajuda a domicili).

Tota acció o omissió, que en danyar el Medi Ambient impedisca o restringisca l'exercici dels Drets de les Dones, perjudicant la seua qualitat de vida, la seua
5
integritat, la seua salut, la seua economia, el seu treball, el seu patrimoni, la seua identitat cultural. Exemples dones activistes per la conservació del seu medi ambient a Amèrica Llatina, com Berta Cáceres.
1. Quan hi ha expulsió forçada del territori.
2. Quan no ens consulten i envaeixen el nostre territori.
3. Quan no respecten els nostres usos, costums, els nostres llocs sagrats.
4. Quan a causa de la contaminació o a la sobre explotació dels recursos naturals ens deixen sense aigua o amb aigua contaminada.
5. Per la invasió, ús de sòls, erosió, salinització i/o contaminació que danya la producció agrícola i ramadera, deixant-nos així sense treball i afectant la seguretat alimentària.
6. Quan degut la contaminació existeixen danys en la salut humana, dels animals per presència de contaminants, metalls pesats en la sang, aigües àcides i d’altres.
7. Quan hi ha criminalització de les persones que defensen la mare terra.

VÍDEO: Violència Obstètrica Lligam

És aquella que exerceix el personal sanitari sobre el cos i els processos reproductius de les dones, expressant cap a aquestes un tracte deshumanitzat, un abús de medicalització i patologització dels processos naturals, maltractaments generalitzats, sistèmics, estructurals de les dones i de les persones nounates durant el part, el naixement i el puerperi.
Exemples: la maniobra de Hamilton (separació de les membranes a mà per provocar el part), la maniobra de Kristeller (pressió al fons de l’úter per forçar la sortida del nadó), les episiotomies (tall al perineu) sense causa justificada o mal justificada, cesàries no justificades (que sorprenentment dins d’una mateixa comunitat poden oscil·lar entre el 26% al 68%, quan l'OMS recomana que no se supere el 10%), induccions programades sense justificació mèdica real, per les quals hauríem de donar consentiment i rarament ens el demanen.
Una forma de violència obstètrica també és la desinformació o informació parcial, per la qual rebem la informació afavoridora però no la informació relativa a efectes secundaris, o bé es banalitzen, distorsionen o menyspreen.
Es tracta d’un abús del poder mèdic, és fruit d’un sistema patriarcal que exerceix el seu poder sobre el cos de les dones.
La violència obstètrica fa referència a un maltractament institucional sobre la salut reproductora de les dones. Això inclou tota la nostra vida sexual: menarquia, cicle menstrual, control de la concepció, embaràs, part, lactància, climateri, etc.

Dificulta l'accés de les dones a l’àmbit del treball i a llocs de responsabilitat laboral, o complica el seu desenvolupament en l'empresa o estabilitat pel fet de ser dona. Aquest tipus de discriminació constitueix un dels més comuns, alguns exemples són l'escletxa salarial o els acomiadaments, o no contractació, a causa de possibles embarassos.

• Mansplaining
• Bropiating
• Terra enganxós
• Sostre de vidre
• Escletxa salarial
• Divisió sexual del treball
• Doble presència
• Doble jornada laboral
• Assetjament laboral per raó de sexe
• Discriminació retributiva
• Discriminació per raó de sexe
• Assetjament sexual

És un tipus de violència intrafamiliar que inclou tota aquella conducta realitzada de manera conscient per a generar un mal a una altra persona, exercint-se de manera secundària i no directament a la persona principal. S’exerceix principalment per homes cap a dones, però no de manera directa sinó fent servir els menors en comú (fills i filles). Aquesta violència és una forma de maltractament infantil.

Forma de control i de manipulació de les despeses necessàries per a cobrir les seues necessitats, tota limitació, privació no justificada legalment o discriminació en la disposició dels seus béns, recursos patrimonials o drets econòmics, reducció i privació dels diners.

Exemples: impedir l'accés al mercat laboral, li revisa el moneder o la cartera contínuament, es gasta els diners de la família en ell mateix, gasta grans quantitats de diners sense necessitat i en nega a pagar xicotetes coses vitals. Amaga els guanys o inversions, menteix sobre les possibilitats econòmiques d’ell, reparteix diners als fills i filles i no a la dona. Fa les compres ell per no donar-li efectiu a la dona, protesta contínuament per l’ús dels diners. Desqualifica a la dona com a administradora de la llar. En cas de divorci, no compleix les pensions alimentàries.  Ven pertinences personals d’ella sense el seu consentiment. 

Normal
0

21

false
false
false

CA
X-NONE
X-NONE

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Arial",sans-serif;
mso-ansi-language:#0003;
mso-fareast-language:CA;}

Tota conducta que atempta contra la integritat psíquica i emocional de la dona, mitjançant manipulació, desvaloració, ridiculització, culpabilització, amenaces, insults, humiliacions, coaccions, menyspreu del valor personal o dignitat, exigència d'obediència, aïllament social, culpabilització i privació de llibertat. Així mateix, es considera violència psicològica tota conducta dirigida a ocasionar danys a mascotes o a béns de la víctima, amb la finalitat d'infligir por o temor a aquesta. Aquest tipus de violència potser és una de les més subtils i invisibilitzades.

• Manterrupting
  
• Maltractaments socials
  
• Body shaming
  
• Negging
  
• Matrimonis pactats o concertats
  
• Matrimonis fraudulents o de Conveniència

És aquella mitjançant la qual funcionaris o autoritats dificulten, retarden o impedeixen l'accés a la vida pública, l'adhesió a unes certes polítiques i la possibilitat que les persones exerceixin els seus drets. Com per exemple la manca d’ajudes a la conciliació.

Totes aquelles conductes tipificades com a delicte contra la llibertat i indemnitat sexual de la dona com ara agressions sexuals, abusos sexuals i assetjament sexual.

Tipus de violència sexual:

• Violació
  
• Agressions sexuals
  
• Abús sexual a menors
  
• Pornografia de revenja
  
• Sexpreading
  
• Sextorsió
  
• Assetjament sexual
• Mutilació genital femenina
  
• Planxat de pits
  
• Trànsit de dones i xiquetes (TRACTA)
• Explotació Sexual
• Avortament i esterilització forçosa
  
• Cultura de la violació
  
• Assetjament de carrer
  
• Coaccions sexuals
  
• Stealthing
  
• Cosificació sexual
• Hipersexualització
  
• Matrimoni forçat
  
• Matrimoni infantil

Basades  en l'assetjament utilitzant les noves tecnologies i totes les eines proporcionades per Internet: xarxes socials, fòrums, jocs en línia, xats, etc. Aquest assetjament pot anar des de comentaris generals contra les dones i xiquetes (com ara crítiques d'homes i xiquets  en jocs en línia per la possible presència de dones i xiquetes) o atacs a dones concretes, atacant la seva llibertat i privacitat (control de les xarxes socials o el que fan en tot moment a Internet).

1. Accedir als comptes de la víctima sense el seu permís.
2. Controlar tota l'activitat de la víctima a les xarxes socials o en diferents llocs web.
3. Espiar el mòbil d'altres persones o qualsevol altre dispositiu.
4. Usurpar la identitat de la víctima, posant com a víctima en diferents llocs de la xarxa.
5. Prohibir a la víctima l'ús de diferents xarxes socials o eines cibernètiques.
6. Prohibir a la víctima publicar determinats continguts a Internet.
7. Enviar amenaces, insults o contingut desagradable a la víctima.
8. Assetjant la víctima, perseguint-la a través de tots els llocs web als quals es dirigeix regularment.
9. Fer comentaris ofensius públicament contra el sexe oposat o contra una persona o col·lectiu en particular.

• Cibercontrol
• Sexting
  
• Sextorsió
  
• Grooming
  
• Ciberbullying
  
• Ciberassetjament
  
• Ciberassetjament Sexista
  
• Cibercaptació
  
• Grassofòbia

Forma de control i de manipulació de les despeses necessàries per a cobrir les seues necessitats, tota limitació, privació no justificada legalment o discriminació en la disposició dels seus béns, recursos patrimonials o drets econòmics, reducció i privació dels diners.

Exemples: impedir l'accés al mercat laboral, li revisa el moneder o la cartera contínuament, es gasta els diners de la família en ell mateix, gasta grans quantitats de diners sense necessitat i en nega a pagar xicotetes coses vitals. Amaga els guanys o inversions, menteix sobre les possibilitats econòmiques d’ell, reparteix diners als fills i filles i no a la dona. Fa les compres ell per no donar-li efectiu a la dona, protesta contínuament per l’ús dels diners. Desqualifica a la dona com a administradora de la llar. En cas de divorci, no compleix les pensions alimentàries.  Ven pertinences personals d’ella sense el seu consentiment.

Són totes les actituds, gestos, patrons de conducta, creences i simbologies que reprodueixen i mantenen la violència masclista. Conjunt d’estereotips, missatges, valors o signes que transmeten i afavoreixen el fet que es repeteixin relacions basades en la desigualtat, el masclisme, la discriminació o la naturalització de qualsevol rol de subordinació de les dones en les nostres societats. Es tracta d'una de les violències contra les dones més difícil d'erradicar, perquè està ancorada en la col·lectivitat i la mera permissivitat l'enforteix; així un acudit o la transigència davant valors que, tradicionalment, s'han acceptat dificulta el canvi. Per exemple, observem violència simbòlica en el sexisme dels mitjans de comunicació, en la pressió estètica (les revistes de moda…), en els anuncis publicitaris que cosifica a les dones, l’ús d’un llenguatge sexista, etc.

• Manspreading
  
• Hepeating
  
• Misogínia
  
• Micromasclisme o masclisme quotidià
• Ginòpia

Discriminació que pateixen per les diferents condicions de la seua vida segons els diversos eixos de desigualtat com ara l’edat, la classe, el sexe, la funcionalitat, les creences religioses, l’origen nacional i/o ètnic, entre d’altres. Per cadascun d’aquests eixos patirà unes discriminacions.

La interseccionalitat és com es relacionen les diferents discriminacions que pot patir una dona i com l'afecten.

El 1989, Kimberlee Crenshaw defineix el terme com a l’estudi de les identitats socials encavalcades (unes damunt d’altres), siguin de gènere, ètnia, classe, orientació sexual, diversitat funcional, creences, etc. i dels seus respectius sistemes d’opressió (racisme, sexisme, homofòbia/transfòbia, capacitisme, etc.). Aquesta teoria defensa que les fonts de desigualtat no actuen de manera independent sinó com a formes d’exclusió relacionades.

En el seu origen, Crenshaw volia analitzar com els seus eixos de diversitat: dona, afroamericana, feminista i lesbiana, estaven interconnectats també pels eixos de discriminació dels valors dominats (masclisme, cultura anglosaxona, homofòbia).

Pràctica freqüent en els homes d’explicar-nos coses emprant un to condescendent i paternalista. Els homes dominen el 75% de les converses en reunions de treball.

Moment en el qual tenim una idea, la posem en pràctica i un home s’acaba enduent els crèdits i autoria de la iniciativa.

Fa referència a la barrera invisible que conformen les tasques i càrregues que culturalment s'associen a les dones i que impedeixen el desenvolupament de la seua carrera professional en igualtat de condicions amb els homes.

És un concepte amb la qual es fa referència a la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir en la seua carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat.

És la diferència del salari mitjà de les dones respecte del salari mitjà dels homes expressat en forma de percentatge. És un indicador de discriminació retributiva atés que indica en quina mesura el salari dels homes és superior al salari de les dones. No s’observa, normalment, al salari base sinó al cobrament dels complements específics, les hores extraordinàries, etc. Exemple:  el personal de neteja no té complement específic de toxicitat (per manipular productes com lleixiu o amoníac) mentre que el personal de jardineria sí que el té (per manipular herbicides). Observem com al primer cas es tracta d’un treball feminitzat mentre que el segon és masculinitzat.

És la divisió del treball remunerat i no remunerat entre homes i dones, respectivament, tant en la vida privada, com en la pública, en funció de les expectatives i rols de gènere tradicionalment assignats a cada sexe. Aquest repartiment tradicional de les tasques ha produït aprenentatges diferents per homes i dones, que es valoren de manera desigual en la societat, essent el valor més elevat, l'aprenentatge masculí.

L’estructura està basada en:

• Dona ->  Àmbit privat; reproductiu o de cures: tasques a la llar, cura de persones dependents, etc. Més invisibilitzat i menys valorat.
• Home ->  Àmbit públic; productiu, més prestigiat i retribuït.

Concepte que fa referència a la presència d'una dona en un lloc de treball en el qual realitza una jornada laboral remunerada mentre s'ocupa, durant el temps de treball, de les tasques reproductives. Per exemple: trucades des de l'oficina per veure si la xicalla ha dinat o ha tornat de l'escola.

Concepte que fa referència, la suma a la jornada laboral remunerada d'una jornada posterior no retribuïda i dedicada principalment a les tasques de la llar i a la cura de les persones dependents, com ho són la mateixa descendència, persones amb diversitat funcional i la gent gran.

Constitueix assetjament per raó de sexe: tota conducta gestual, verbal, o actitudinal, realitzada per qualsevol membre de la plantilla amb qui té relació o com a causa dels estereotips de gènere.  Atemptant de manera repetida o sistematitzada contra la dignitat i la integritat física o psíquica de la dona. Normalment  es produeix a l’àmbit de les relacions laborals, degradant les condicions de treball de la víctima i podent posar en perill el seu joc de treball, especialment, quan aquestes actuacions es troben relacionades amb les situacions de maternitat, paternitat o d'assumpció d'altres cures familiars”.

Exemples:

• A una treballadora pel fet d’estar embarassada o per causa de la seva maternitat.
• A una treballadora per motiu del seu gènere (perquè no exerceix el rol que culturalment s’ha atribuït al seu sexe).
• A una treballadora o un treballador en l’exercici d’algun dret laboral previst per a la conciliació de la vida personal i laboral.
• Les desqualificacions públiques i reiterades sobre la persona i el seu treball.
• Els comentaris continus i vexatoris sobre l'aspecte físic, la ideologia o l'opció sexual.
• Impartir ordres contradictòries i per tant impossibles de complir simultàniament.
• Impartir ordres vexatòries.
• Les actituds que comporten vigilància extrema i contínua.
• L'ordre d'aïllar i incomunicar a una persona.
• L'agressió física.

Concepte que fa referència al trencament del principi d'igualtat entre homes i dones, pel que fa al salari rebut per la realització d'una mateixa feina. Les causes principals de la discriminació salarial envers les dones són la menor valoració dels llocs de treball que aquestes ocupen, la classificació professional discriminatòria en relació amb el gènere i la configuració dels salaris i dels complements.

Es defineix com “tota conducta de naturalesa sexual, desenvolupada en l'àmbit laboral per qualsevol membre de la plantilla cap a la víctima, afectant  l'ocupació o  les condicions de treball d'aquesta com a objectiu o com a conseqüència, crear-li un entorn laboral ofensiu, hostil, intimidatori o humiliant".

Exemples: tocaments, besades i abraçades forçades, acudits sexuals, trobades forçades, etc.

És tractar de manera diferent a les persones pel sol fet de pertànyer a un determinat sexe. Es basa en l'existència d'estereotips (prejudicis generalistes infundats sobre com són els homes i les dones) i rols (funcions/papers que se suposa han d'acomplir els homes i les dones) de gènere vigents en les societats i que posen límits a què les dones i els homes puguin desenvolupar-se en llibertat.

Exemples:

• Preguntar a una entrevista de treball a una dona si té o pensa tindre fills i filles i a un home no.
• Despatxar periodistes, presentadores, actrius, venedores dones que no compleixen amb el cànon de bellesa actual o perquè s'han fet grans.
• Pagar menys a una dona que a un home per fer una mateixa feina.
• Imposar unes condicions de treball pitjors a les dones que als homes pel sol fet de ser-ho.
• Pitjor promoció laboral de les dones pel simple fet de ser-ho.
• La no-contractació de dones embarassades o de dones que tenen previst tenir un fill/a en un període curt de temps.
• La dificultat de promoció professional de les dones a causa de l'organització dels horaris de la jornada de treball, que sovint són incompatibles amb les responsabilitats familiars assignades socialment a les dones.

És una forma d'abús emocional en la qual s'intenta confondre a la víctima manejant la informació de manera que arribe a dubtar de la seua pròpia percepció de les coses, accions o pensaments, i fins i tot plantejar-se el mateix seny.  L'agressor nega el que va dir en algun moment, acusa la parella d'inventar-se successos que veritablement havien succeït, crea mentides, dóna informacions falses, minva l’autoestima i la confiança de la dona. És un tipus de maltractament progressiu i lent que li serveix per a continuar l'escalada de violència, una de les conductes més habituals dels maltractadors.

Un exemple:

“No t'inventes, que estàs boja”, “això no va ocórrer així, eres una exagerada”, “jo això no t'ho he dit mai”, “no saps el que dius", "això no va ocórrer així”, “ja estàs amb els teus ocellets al cap?”.

Hàbit o pràctica per part dels homes d’interrompre constantment les dones, prohibint-los l’ús de la paraula i condemnant-les al silenci.

Qualsevol conducta que implique humiliació, ridícul, desqualificació i burla en públic. L'agressor és groller amb els amics i/o familiars de la dona, sedueix altres dones en la seua presència, etc.

És l'acte de burlar-se de l'aparença, per no complir els canons estètics imposats i normatius; i a molts àmbits de la nostra societat, tal com la publicitat, mitjans de comunicació, etc.

Es tracta d'un acte de manipulació emocional pel qual es fa un comentari un pèl  insultant a algú que troba atractiu, per fer-lo interessar per tu, per a soscavar la seva confiança i augmentar la seva necessitat d'aprovació del manipulador.

Són aquells en els quals  l’elecció dels contraents ha estat obra de tercers, diferents dels mateixos cònjuges, encara que després aquests consentin forçadament (d’una forma no desitjada) a casar-se amb qui la seva família o comunitat ha decidit.

Són aquells que se celebren amb finalitats no explícites de la institució familiar, i generalment finalitats no admeses en l’ordenament jurídic, tot i que ambdós contraents consenten (un consentiment forçat per les seues condicions i circumstàncies de vida). Per exemple, per aconseguir entrar i residir legalment en territori europeu, aconseguir millors condicions per l’adquisició de la nacionalitat, etc.

Comprèn tota penetració, per la vagina, l'anus o la boca, utilitzant la força, intimidació o no consentit per part de la víctima, bé siga amb el penis o objectes.

Són tots els actes de naturalesa sexual amb intimidació, forçats per l'agressor o no consentits per la víctima, amb independència que aquell guarde o no relació conjugal, de parella afectiva, de parentiu o laboral amb la víctima.

Fan referència a les actituds i comportaments que un adult realitza per a la seua pròpia satisfacció sexual, amb una xiqueta, xiquet o adolescent, emprant la manipulació emocional com a xantatges, enganys, amenaces, etc. i en alguns casos, la violència física. Els abusos sexuals contra les xiquetes suposen comportaments com els següents: el fet d'exhibir-se nu davant de la menor amb la finalitat d'excitar-se sexualment, observar a la xiqueta vestir-se o desvestir-se o quan està en el bany, etc.; tocar-la, besar-la o agarrar-la, etc., així com forçar-la a tocar a l'adult, realitzar sexe oral, vaginal, anal. Obligar-la a veure imatges o pel·lícules, efectuar exploracions mèdiques innecessàries amb la finalitat que el professional s'excite sexualment, etc.

Es diu incest quan els abusos sexuals són duts a terme pel pare, el padrastre, un germà o qualsevol parent pròxim.

Fenomen que es produeix quan s'envia imatges sexuals enregistrades de la seva parella o exparella a una pàgina web pornogràfica.

Difondre fotos amb contingut sexual sense el seu consentiment. És un acte violent i denunciable.

Forma d’extorsió sexual en on reps xantatge o amenaces d’enviar  fotos teues de contingut sexual.

Qualsevol tipus de comportament verbal, no verbal o físic, no acceptades lliurement o tolerades i de naturalesa sexual, que s’exerceix amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la dignitat, especialment si li crea un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu, per a la víctima.

És l'extirpació total o parcial dels òrgans genitals externs femenins o qualsevol altra lesió  dels mateixos per motius no mèdics. Poden produir hemorràgies greus i problemes urinaris, causant aquestes, infeccions, complicacions al part i augment del risc de mort del nounat.

Pràctica de massejar  i colpejar amb objectes calents els pits de dones pubescents amb l'objectiu de retardar i fins i tot detenir l'augment de grandària pròpia del seu desenvolupament normal, es justifica per part dels qui la duen a terme per ser una manera de prevenir que la jove siga objecte de desig sexual dels homes a edats primerenques i fins i tot evitar possibles abusos sexuals en avançar cap a la seua maduresa sexual. És una pràctica tradicional i/o cultural perjudicial per a les dones i xiquetes.

S'entén com la captació, el transport, el trasllat, l'acolliment o la recepció de dones, recorrent a l'amenaça o a l'ús de la força o altres formes de coacció, amb finalitats d'explotació sexual, així com la imposició, mitjançant la força o amb intimidació, de relacions sexuals no consentides i l'abús sexual o qualsevol acte que impedeix a les dones exercir lliurement la seua sexualitat, amb independència que l'agressor tinga relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu amb la víctima o no.

És una activitat il·legal mitjançant la qual una dona és sotmesa de manera violenta a acomplir activitats sexuals sense el seu consentiment, per la qual un tercer rep una remuneració econòmica.

La pràctica d'un avortament sense el seu consentiment lliure, previ i informat, i de l'esterilització o intervenció quirúrgica que tinga per objecte o per resultat posar fi a la capacitat d'una dona de reproduir-se de manera natural, sense el seu consentiment previ i informat o sense el seu enteniment del procediment.

Construcció social que culpabilitza les víctimes d’una agressió sexual; representa el cos femení com un cos disponible per a ser agredit sexualment i banalitza i presenta com a romàntica i estètica la violència sexual cap a les dones.

Confereix a l'espai públic una dimensió sexual que promou el domini dels assetjadors sobre les víctimes. Una altra definició més àmplia de l'assetjament de carrer afirma, que és tant una emissió sexual indesitjada com una intrusió no sol·licitada dels assetjadors en els sentiments, pensaments, actituds, espai, temps, energies i cossos de les víctimes. Aquest tipus d'assetjament té el seu origen en motius de gènere i està compost per tota una sèrie d'accions que en moltes ocasions són socialment acceptades i que situen a les víctimes en la posició d'objecte públic. En aquesta mena d'assetjament, l'assetjador se sent amb el dret d'interpel·lar a les víctimes al carrer sense haver rebut prèviament el seu consentiment i entenent que els seus comentaris i accions cap a les víctimes estan justificades, són afalacs o són socialment acceptades.

Privació de la llibertat sexual i elecció de les dones, porta amb si l'augment de la taxa d'embarassos no desitjats, avortaments i malalties de transmissió sexual, sobretot produeix una angoixa psicològica brutal, com que no decideix sobre el seu propi cos. Per exemple la negativa a la utilització del preservatiu.

Es defineix com l'acció que executa l'home quan es lleva el condó durant una relació sexual consensuada en aqueixos termes (és a dir, usant preservatiu) sense coneixement de la parella. Ocorre quan hi ha consentiment en una relació sexual si s'usa condó, però en algun moment del coit l'home es retira el preservatiu sense avisar a la parella.

És la pràctica discriminant de criticar dones i xiquetes, que són percebudes com a transgressores de les expectatives de comportament i aspecte pel que fa a temes lligats a la sexualitat. Quan una dona té diverses relacions seguides amb diferents homes en un període considerat per la societat curt.

Ocorre quan es veu a una persona només com un objecte sexual; succeeix quan se separen els atributs sexuals i la bellesa física de la resta de la personalitat i existència com a individu, i es redueixen els atributs a instruments de plaer per una altra persona.

Exemple: els cartells publicitaris on no es veu a la dona de cos senser, només les cames, el cul, etc. a la majoria evitant traure la part del cap, fent així que no les veiem com a persones.

És l'obsessió per ressaltar els atributs sexuals per damunt de totes les altres qualitats que puga tindre.  Exemple: disfressa infantil d’infermera sexi.

Són aquells en els que falta el consentiment lliure de com a mínim un dels contraents. Es veu obligada a contraure matrimoni en contra de la seva voluntat, mitjançant la utilització de violència física i psicològica, generalment per part d’algun membre de la mateixa família o comunitat. En aquest tipus de matrimoni majoritàriament les dones són molts joves o menors d’edat, perdent només elles totes les seues possessions i capacitats jurídiques.

Està relacionat amb el compromís matrimonial i inclou la convivència i matrimonis prematurs aprovats per un tribunal després de l'embaràs adolescent. En molts casos, només un de la parella és menor, generalment una xiqueta. Les causes dels matrimonis infantils inclouen la pobresa, dot, les tradicions culturals, lleis que permeten els matrimonis infantils, pressions socials i religioses, els costums regionals, el temor a la solteria i l'analfabetisme constitueix una greu violació dels drets humans que afecta els drets de xiquetes i dones a la salut, l'educació, la igualtat, un tracte no discriminatori i a una vida lliure de violència i explotació.

Entre les conductes que es consideren cibercontrol, podem trobar:

• Controlar els horaris de connexió i activitat en línia.
• Utilitzar perfils de xarxes socials comunes per a poder controlar què es publica o qui són les seues amistats.
• Examinar i criticar les activitats o la imatge segons les seues publicacions.
• Examinar les seues relacions socials, converses i opinions en línia.
• Requerir la posada en comú de contrasenyes.
• Limitar l'activitat en determinats serveis, per exemple, en xarxes socials.
• Utilitzar un llenguatge inapropiat, abusiu o sexista per a dirigir-se a la seua parella.
• Exigir imatges o vídeos íntims.

Consisteix en l'enviament d'imatges, vídeos, gifs o d’altres arxius multimèdia amb contingut íntim i/o de caràcter sexual (nus, poses provocatives, pornografia…).

Fer xantatge a la víctima perquè li envie imatges compromeses o una trobada física a canvi de no difondre les seues imatges.

És tot assetjament produït a través d'internet )xarxes socials, fòrums, jocs en línia, etc.) per part d'un adult (normalment home) cap a una persona menor (majoritàriament xiquetes) amb intencions clarament sexuals. A través de xantatges, mentides, enganys i extorsions, una persona adulta que pot arribar a fer-se passar per una persona menor investiga a través de diferents mitjans de la xarxa per a aconseguir contactes de menors. Una vegada inicia el contacte amb aquestes, tracta de començar una relació d'amistat  que serveix com a tapadora per a les seues autèntiques finalitats per a, a poc a poc, anar guanyant-se la confiança de la seua víctima. Una vegada es guanya la confiança, l'assetjador demanarà imatges o vídeos compromesos de la menor o, fins i tot, trobades en persona amb objectius sexuals. Tot això, generalment, es realitza a través de xantatges fonamentats normalment en mentides i enganys per a aconseguir que la víctima accedisca a les seues peticions.

És l'ús de mitjans telemàtics (Internet, telefonia mòbil i videojocs en línia principalment) per exercir assetjament psicològic entre iguals.

Assetjament que s’exerceix a través de plataformes virtuals en l’entorn del ciberespai. Inclou agressions digitals com la difamació, el control, el robatori de perfils, contrasenyes o la pornografia de revenja, entre d’altres.

Fa referència al fet que l'insult, o contingut de l'assetjament en les xarxes, utilitza com a pretext una característica personal d'una xica, que no entra dins dels comportaments que es consideren adequats en elles; o bé es dirigeix sobre el seu cos per no entrar en l'estereotip de bellesa femenina; o inclou rumors sexistes (com a violència derivada per gelosia o ruptures de relacions, sobre les relacions sexuals que s'estableixen, la generació de rumors i rivalitats, etc.).

La cibercaptació per al tràfic consisteix en: la captació i suggestió de les víctimes per mitjà: d'amenaces, ús de coaccions, frau, engany, abús de poder i d'una situació de vulnerabilitat, o mitjançant la concessió o recepció de pagaments o beneficis per a obtenir el consentiment amb la finalitat de procedir posteriorment en el món físic al trasllat, transport i/o acolliment d'aquestes dones per a explotar-les en el sentit ampli de la paraula.

Opressió sistemàtica i estructural cap a les dones grasses, fruit de la mitificació dels cossos prims omnipresents a la societat actual, és a dir, sempre viem el mateix tipus de cossos (anuncis de televisió, talles de moda, mida de les butaques del cinema o del metro, etc.)  per tant critiquem i violentem els cossos diferents.

Espatarrament masculí, terme que emprem per referir-nos a la pràctica d’alguns homes de seure amb les cames obertes en el transport públic, ocupant més d’un seient i llevant espai a la resta.

Quan una dona suggereix una idea i la resta la ignora, mentre que un home repeteix el mateix i a tot el món li agrada. Fenomen que no passa solament a les dones sinó també a persones d’altres cultures o ètnies donat que els nostres prejudicis ens fan creure que són inferiors (aquest terme s’encunya com rewhite).

Odi o aversió cap a les dones. Es manifesta en les discriminacions i violències masclistes, així com l'objectivació sexual de la dona. Exemple: escritors que defineixen a les dones com a inferiors, menys inteligents, etc.

És el masclisme normalitzat socialment. Així, es consideren micromasclismes tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana.

Omissió del punt de vista de la dona en casos de violència masclista.

Desigualtats entre dones i homes en la formació i en l'ús de les noves tecnologies.