Per tal de commemorar el 8 de març, Dia Internacional de la dona, des de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida reiterem el nostre compromís i reivindiquem els drets laborals i socials de les dones, reconeguts internacionalment i nascuts després de molts anys de lluita feminista reivindicant la igualtat i l’equitat entre dones i homes, llargs anys de lluites per tal d’aconseguir una igualtat real i efectiva, amb l’impuls de canvis estructurals per a la inclusió social.

Les polítiques d’igualtat busquen impulsar una societat plural i diversa, on els drets de les persones i la seua autonomia s’hi troben al centre de les polítiques públiques. Volem una societat complexa, rica i diversa on cuidar, curar i criar siguen els eixos de la vida econòmica, social, política i familiar, una societat digna on pague la pena viure.

Enguany però, les nostres accions seran diferents, doncs patim una pandèmia mundial que no ens permet trobar-nos als carrers, sabem que aquesta pandèmia ha provocat una crisi sanitària que està agreujant la crisi política, social, laboral i de drets civils, intensificant una situació que ja era crítica i estructural de desigualtats i precarietats.

L’impacte de la COVID-19 és major en les dones en el nombre total de casos. La pandèmia ha fet aflorar nombrosos aspectes relacionats amb els rols de gènere i amb la precarització cap a les tasques de sosteniment de la vida que segueixen fent de manera majoritària les dones, entre d’altres:

-Les dones segueixen suportant una major càrrega de treballs precaris i d’economia submergida, treball invisible i amb escassa o nul·la remuneració ni reconeixement.

-Les dones es troben majoritàriament en la primera línia del treball de cures i l’atenció sociosanitària, tant en el treball de cures remunerat, com aquell que no s’hi troba remunerat i està especialment invisibilitzat.

-La saturació del sistema sanitari va comportar entre d’altres que foren relegades proves i diagnosis necessàries en la prevenció de malalties com el càncer de mama i  la saturació i desbordament dels sistemes de prevenció, doncs durant molt de temps el sistema sanitari s’ha centrat en superar aquesta pandèmia. Això va comportar durant les primeres setmanes de pandèmia que les dones no pogueren ser acompanyades al part.

-Durant la pandèmia, les dones estan patint una doble càrrega laboral, la de combinar el teletreball amb l’atenció a persones majors i menors, sobretot durant els períodes de confinament.

-Davant l’escassesa de polítiques de foment de la corresponsabilitat i el desigual repartiment dels usos del temps, s’ha observat que les problemàtiques de conciliació recauen de manera majoritària sobre les esquenes de les dones.

-Denunciem també l’augment intens de la violència de gènere durant el període de confinament. Viure confinades amb els seus maltractadors i la imposició del distanciament social, en molts casos i per a elles s’ha traduït en un major aïllament i en majors dificultats a l’hora d’accedir als recursos existents ja de per si escassos en aquest àmbit. Així l’atenció dels centres de Dona 24hores s’ha vist incrementada en un 70%.

La crisi sanitària se suma per tant a les crisis social, econòmica, ecològica i climàtica que ja s’ha arrossegava. Cal apostar clarament per un model socioeconòmic sostenible, posant la salut de les persones i del planeta al centre de les polítiques, on les cures i el sosteniment de la vida estiguen al centre.

Des de les entitats locals cal realitzar un major esforç per contribuir decididament a una igualtat real entre dones i homes, impulsant polítiques d’igualtat per millorar la vida de les persones, de totes les persones, integrant la perspectiva de gènere de manera transversal i seguint amb el treball específic per fer fora les desigualtats de gènere encara presents a tots els àmbits de la nostra societat (impulsant per tant la coneguda com estratègia dual en el desplegament de les polítiques d’igualtat).

La Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida treballarà per aconseguir una igualtat real i efectiva:

-Promovent accions formatives i de sensibilització social en l’àmbit de la igualtat.

-Insistint en la necessitat d’intensificar i aplicar polítiques d’igualtat de caràcter interseccional i transversal.

-Aprofundint en els compromisos polítics i econòmics a nivell pressupostari per fer realitat aquestes polítiques cabdals en el marc de les polítiques públiques.

-Visibilitzant aquells espais i àmbits a la nostra societat on s’observen desigualtats de tracte, drets i oportunitats entre dones i homes. També fent ressonar els exemples de dones que a la nostra comarca s’obren camí malgrat les nombroses dificultats i entrebancs que s’hi troben a un món on hi són presents forts biaixos androcèntrics.

La Mancomunitat hui vol ser altaveu de les reivindicacions socials:

-Reclamem la millora i la dignificació del treball i de les condicions laborals de les dones als sectors de major precarietat i als treballs més invisibles, els àmbits de la llar i les cures. Els treballs més feminitzats o aquells treballs que solem realitzar les dones suporten pitjors remuneracions, major temporalitat, pitjor accés i permanència als àmbits laborals, major grau de parcialitat en les jornades laborals per haver de fer front al treball a l’àmbit productiu i a l’àmbit reproductiu quasi en solitari. És urgent cobrir la manca de recursos públics destinats a millorar la conciliació de la vida laboral, familiar i personal, cobri el desequilibri a les pensions pel pal·liar la feminització de la pobresa.

-Exigim que el sistema legal siga garant dels drets de totes les dones, especialment d’aquelles que pateixen formes múltiples i interrelacionades de discriminació (dones amb diversitat funcional, sensorial, dones migrants, racialitzades…), com per exemple regularitzant dignament la figura laboral de l’assistència personal.

-Per tal d’acabar amb les violències masclistes cal que nostre sistema judicial incorpore estàndards internacionals que són garantia per prevenir, investigar, sancionar i reparar aquestes violències que s’exerceixen contra dones i xiquetes, reconeixent que aquestes violències van molt més enllà de l’àmbit de la parella o ex parella. Ens calen canvis estructurals claus per a la prevenció, l’atenció i la recuperació de tota mena de violències masclistes, les quals suposen riscos afegits al de la pandèmia per a la salut mental i física de les dones i xiquetes. És preocupant l’augment descontrolat de les violències sexuals contra les dones i xiquetes.

-Reivindiquem ser les protagonistes de les nostres vides, la nostra salut i dels nostres cossos. Els cossos de les dones mai més objectes ni mercaderies.

-Com a societat necessitem urgents avanços en coeducació a tots els àmbits i espais de formació, una formació o coeducació afectiu-sexual que substituisca els aprenentatges que avui en dia els i les joves troben en la pornografia.

Perquè tots els dies és 8 de març,

Igualtat tots els dies

Tots els drets

I totes les dones